dijous, 8 de desembre del 2011

Espai i Temps

(Ciències Socials)

Tal i com es cita en l’article “el tiempo y el espacio en la didáctica de las ciencias sociales”, el passat va ser però ja no hi és, el futur serà però encara no és, i el present existeix ara mateix però se’ns escapa de les mans sense que el puguem detenir. Convé destacar, que el temps és una mesura quantitativa i a la vegada un terme abstracte que no sabem definir. Tal i com hem treballat a classe es diu que el temps és un símbol que varem inventar els humans per tenir un control del pas de la vida, i també per mesurar els canvis que anaven succeint amb les llunes, el sol, etc.
Per els nens petits se’ls fa molt difícil quantificar el temps, ells  no entenen que per obtenir alguna cosa es tinguin d’esperar o que requereixi un cert temps. El concepte de temps se’ls fa totalment abstracte degut a la seva falta de capacitat de mesurar-lo. Per els adults aquest aspecte és molt difícil d’ introduir.

Per ensenyar el concepte temps és necessita fer-ho a través d’exemples pròxims i pràctics que facin la funció d’embut, és a dir, passar d’una informació més allunyada a una altra de més pròxima. La funció d’embut permetrà que es vagin eliminant aquells conceptes més generals, facilitant la concentració d’aquella informació bàsica, tot acotant i retallant els marges cap a  la noció de temps que tu vols explicar. Un exemple clar seria el que ens ha explicat a la sessió magistral del temps i l’espai el Toni. Ell en va explicar el mètode que utilitzaven per explicar el concepte “fa molt i molt de temps” en els més petits.

Cal insistir, que ensenyar el temps des del mètodes convencionals (fitxes on hi ha varis rellotges que marquen diferents hores) pot ser un fracàs. A mi en particular no em va servir i vaig tenir d’arribar-hi des d’altres mètodes. Aquest fet va provocar, que només entengués el rellotge d’agulles i se’m fes difícil la comprensió del digital.

Per altra banda, no hem d’oblidar que el concepte de temps està relacionat amb el concepte d’espai, i els dos estan lligats al canvi. Aquests dos conceptes son variants i modificables en funció de qui els observi i  des d’on els observi. Tanmateix, no deixen de ser abstractes i es fan difícils de comprendre i explicar.

Pel que fa a l’espai, aquest és necessari per situar-nos en un punt. Tenir una bona noció d’espai ajuda a saber qui ets i on ets. Hem de ser flexibles a l’hora de parlar i entendre aquest concepte, ja que l’espai pot canviar i modificar-se molt més que el temps. L’espai està condicionat per l’ús que en fem els humans, els fenòmens naturals, etc.
Com podem ensenyar l’espai? Doncs, des del meu punt de vista convé oferir exemples clars i visibles on s’evidenciïn els diferents espais. Aquí pren molta importància el joc, ja que gràcies a aquest recurs podem ensenyar el concepte d’espai d’una forma més pràctica.

Per últim, vull remarcar que l’objectiu de tot docent és vetllar perquè el temps viscut dels alumnes a l’aula ( en el procés d’ensenyament- aprenentatge) sigui “kairos”: aquell moment del temps indeterminat en què passa alguna cosa d'especial, un moment adequat i oportú. “Kairos” és un espai de temps ens que sorgeix plenitud i ens fa defugir del què entenem per quotidià o temps buit.
Si aconseguíssim donar els coneixements en un ambient “kairos”, la informació és rebria i s’assimilaria d’una forma més receptiva i profunda , vivint-la com una cosa nova i inesperada.  



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada