divendres, 28 d’octubre del 2011

Les escoles maten la creativitat TED 2006

Interrelació entre la conferència i les ciències socials i naturals



Sr. Ken Robinson

Aquesta conferència recull molts dels aspectes treballats en les dues àrees de l'assignatura de didàctica del medi social i natural en educació infantil, ja que parla de la creativitat, concepció d’ecologia humana, capacitat d’innovació, etc. A continuació interrelacionaré algunes de les idees d’aquesta conferència, amb el contingut treballat en les àrees de ciències socials i naturals.
En primer lloc relacionarem la conferència amb les ciències socials. Ken Robinson parla que el desaprofitament del talent  de moltes persones a l’escola és un luxe que no ens podem permetre, això també ho podem considerar com a ecologia perquè no aprofitem correctament els recursos que tenim, en aquest cas intel·lectuals, ja que la riquesa de la capacitat humana és un actiu a tenir en molt compte.
Per altre banda, exposo altres temes de la mateixa conferència que tenen a veure amb l’àrea de ciències naturals. En aquest aspecte, Robinson diu que hem d’estar preparats per equivocar-nos per arribar a la originalitat o a nous descobriments, tal com passa en la ciència: on es treballa en la tècnica d’assaig- error. També, argumenta que la creativitat és tant important en l’educació com l’alfabetització i que la tasca dels docents és educar la totalitat del ésser dels alumnes, perquè puguin enfrontar aquest futur i ajudar-los a fer alguna cosa amb ell. En el temari de ciències naturals es parla que els educadors hem de tenir una visió integradora som per exemple: selecció adequada dels models de ciència escolar, vinculació amb l’experiència, creativitat i imaginació, interacció social, relació entre pensar, fer i comunicar, etc.
En definitiva, hauríem de treballar amb ambdues àrees per intentar que l’escola aconseguís ser un context de saviesa i imaginació, on els nens assaborissin el coneixement i evitar-ne la seva desmotivació.




Consum responsable per a una societat sostenible



Ciències socials: reflexió sobre el tema de la sostenibilitat

El vídeo és una finestra irònica de la perversió del sistema.




El vídeo mostra, amb una crua ironia, com en el món actual s’actua sense tenir en compte la sostenibilitat (el que importa és el consum), no és un món equitatiu i igualitari sinó tot el contrari.
Per aconseguir guanys no és té en compte la ecologia i la conservació del medi ambient  amb el risc que això ens suposa a tots en l'actualitat i per a les generacions futures.
El fet de que siguem societats complexes i diferents no justifica que l’egoisme d’uns pocs ens porti al suïcidi col·lectiu.


No podem resoldre els problemes utilitzant el mateix tipus de pensament que fem servir quant els creem.


Albert Einstein



Quina relació es pot establir entre el que s'ha llegit en els textos “Quins són els fonaments per a una educació en valors ètics?” i “Les finalitats de les ciències socials. L’educació per a la democràcia” i el que s'ha comentat en l’àrea del medi social?

Ciéncies socials

Per construir un món millor és necessari educar des dels inicis amb valors ètics, en què els educadors hi hem de creure per així poder-los transmetre amb convicció per generar una empatia amb els alumnes que han d'entendre’ls. Aquests valors ètics es basen fonamentalment en actuar amb alteritat, és a dir, pensar amb l’altre sense esperar res a canvi. Això ho aconseguirem, fonamentalment, a través del respecte i la tolerància, ja que hem de tenir present que no existeix l’ètica sense l’altre.
Per altra banda, hem de tenir present que per construir una societat democràtica cal trobar resposta al problema de la desigualtat perquè sinó és difícil aturar o frenar la violència. Així doncs, s’han de potenciar les decisions que fomentin el diàleg, la col·laboració i la convivència pacífica des de la igualtat. També, s’ha de fomentar la comunicació perquè permet crear un clima de participació i això és necessari, ja que prepara a tots els individus per assumir la seva llibertat. Finalment, hem de comprendre i valorar altres societats i cultures perquè aquest fet, ens ajudarà a entendre l’estreta interrelació entre tots els grups humans.

Què estic aprenent cuidant un insecte pal?

Ciències Naturals

Cuidant un insecte pal aprens , en primer lloc, a vigilar que el pot/recipient o terrari - en els casos més sofisticats - romangui ben tancat per evitar qualsevol sorpresa (no fos cas que surti l'insecte pal i formi una família a casa teva!). En segon lloc, aprens a pensar cada dia, dintre del que cap, a posar-li aigua i fulles per cobrir les seves necessitats bàsiques, assegurant-li d’aquesta manera una vida pròspera i llarga. En últim lloc, al ser un insecte compartit amb companyes de classe, aprens a treballar en grup i en cadena, evitant els antics errors i vetllant per pensar noves solucions que millorin la seva vida, tot observant del seu creixement.

Això és el que aprendria qualsevol de nosaltres sinó disposes de teories intuïtives, ja que, gràcies a elles orientem la manera de mirar el món i els seus fenòmens, proporcionant-nos mecanismes casuals per explicar aquests fenòmens i permetent donar coherència als coneixements que es van adquirint un domini determinat.
El coneixement s’adquireix a través de la construcció del propi individu, és a dir de nosaltres mateixos. Així doncs, l’adquisició de coneixement implica un procés de reestructuració.

Cuidant un insecte pal tothom pot enriquir-se amb nous coneixements ja que les vivències tenen moltes mirades, i això depèn de l’experiència individual pròpia.
Jo per exemple, ho comparo amb la cura d’un gos. Als inicis de tenir un animal li dones moltes atencions, intentes cobrir les seves necessitats, tot combinant-ho amb un amor incondicional, que sense saber perquè s’ha guanyat de tu. És molt important però, no caure en l’error d’oblidar-lo amb el pas del temps, és important que creixi la complicitat i la coneixença mútua i això només s’aconsegueix a través de l’observació, les rutines i el temps compartit. Evidentment, no és el mateix cuidar un insecte pal que un gos, però també pots aprendre d’ell observant-lo i dedicant-li temps, encara que siguin cinc minuts el dia. D’aquesta manera aprendràs a descobrir allò que miraves abans sense veure.

La funció de l’escola no ha de ser tant transmetre informació, sinó ensenyar els alumnes a comprendre-la i utilitzar-la amb saviesa (tal i com l’article de “Què comporta desenvolupar la competència científica?”). Per tant, a través d’aquesta experiència podem reflexionar i intentar transformar el coneixement amb saviesa, sense que aquesta es converteixi amb simple informació.

Per finalitzar, només diré que gràcies a totes les observacions que anirem fent totes les companyes, anirem ampliant la informació de l'insecte, ja que cadascuna de nosaltres ens fixarem en aspectes diferents, construint mica en mica, un model d’ésser viu cada cop més complex i real.


divendres, 21 d’octubre del 2011

Síntesi de conceptes treballats a les sessions magistrals de ciències socials i naturals



Avui faré una petita síntesi de tots els aspectes tractats a les classes magistrals fins el dia d’avui. En primer lloc a ciències socials vàrem poder observar l’existència de tres intel·ligències: la interpersonal, que és la més social, la intrapersonal, que recull la consciència del jo, i per últim la naturista, que és la que utilitzem per viure en el món on ens ha tocat viure. Consisteix en adonar-te que has de fer un món sostenible per evitar l’esgotament dels recursos i assegurar el futur del nostre planeta per les generacions futures. A continuació vàrem parlar de la importància de la sostenibilitat per la supervivència del planeta i ens vam fer la següent pregunta: Com es pot aconseguir un món ecològic? La resposta és fent una distribució equitativa de les riqueses.
Seguidament vàrem parlar de temes com la societat complexa. Aquesta és la societat xarxa en què vivim, vulnerable i desequilibrada, on tot està interconnectat.
A continuació, es va parlar d’un seguit de passos que hem i hauríem de seguir tots els individus per arribar a un món més ecològic. Aquests es resumirien en:  adonar-nos de la urgència del canvi, implicar-nos amb el canvi, i actuar.
Per concloure aquest apartat, ho faré parlant del nostre repte educatiu. Un dels reptes educatius més importants és donar a conèixer i sensibilitzar la forma d’entendre el món, és a dir, l’hem de plantejar com un sistema interrelacionat per despertar la nostra consciència social, perquè la consciència productivista passi a ser consciència ecològica.

Per altra banda, seguint en la línia social del bloc, també vàrem parlar dels contes i de la seva importància. En aquest cas en desatacaré els aspectes més significatius i rellevants.
Els contes són una eina d’integració i formació social d’aprenentatge: transmeten uns valors i unes dinàmiques pròpies de cada societat del nostre medi social i natural. Els contes són una estratègia didàctica i de presentació i mostren empatia cap allò que estàs promovent. Aquest recurs metodològic és un element educador de gran interès social i cultural.

Per últim parlaré de les lectures tractades al seminari. De la primera,“Quins són els fonaments de l’educació en valors ètics?”, en destacaré:

-     L’acció educativa comporta, una acció d’alteritat (és la concepció de les altres persones com a diferents de la pròpia identitat), social i ètica.
-     Un gran principi ètic és la responsabilitat. La responsabilitat significa resposta a un altre que em qüestiona. Es tracta d’una resposta atenta, sense esperar res a canvi.
-     Per arribar a l’autonomia és necessari posar èmfasi en l’heteronomia. L’acte heterònom basa les intencions personals en la diferència i pretén respondre a l’altre sense esperar res a canvi.
-     No hi ha ètica sense l’altre. La responsabilitat és el principi al voltant del qual s’ha de construir tota proposta d’educació en valors. Els valors ètics no me’ls dono jo mateix, sinó que vénen de l’altre.
-     Justícia ètica: és el reconeixement cap aquells que son vulnerables. Es tracta de donar la veu a qui no en té, d’incloure en la comunitat de diàleg els qui no tenen competència comunicativa i d’incloure, també, els qui ens han precedit i els qui vindran després de nosaltres.
-     L’educació en valors, però, a més de contemplar la memòria col·lectiva ha de projectar- se cap el futur i ha d’apuntar cap a la utopia (descontextualitzar el passat per poder anticipar el futur).

De la segona lectura “Les finalitats de les ciencies socials. L’educació per a la democràcia”, n’esmentaré, també, els aspectes més significatius:

-     L’objectiu de les ciències socials és formar els alumnes com a ciutadans d’un sistema democràtic i alternatiu.
-     Els valors que fonamenten la democràcia són la llibertat, la igualtat i la participació. La finalitat de la democràcia és, com afirma Camps, la felicitat compartida.
-     Educar per a la participació. Entenem participació com una possibilitat d’arribar al consens de la decisió, a la cooperació en l’acció i en definitiva, afavorir el pas de la decisió política a la societat.
-     Respectar a la dignitat i als altres. Valorar la racionalitat en aceptar que cada persona té capacitats per indagar la veritat a la seva manera i té unes competències per a comunicar les seves idees i els pensaments als altres.
-     Entenem la llibertat com auto -coneixement i capacitat d’anàlisi crític


A continuació parlaré de les ciències naturals. Les ciències naturals s’aprenen al llarg de la vida, no s’aprenen un dia per l’altre; sinó a través d’un procés complex basat en experiències, vivències, descobriments, coneixements i aprenentatges diversos. A més, les ciències es poden anar modificant, canviant, ja que és un procés obert, guiat per la innovació. La forma de treballar a l’aula reflecteix la concepció que té el mestre sobre com s’aprenen les ciències. Ningú pot millorar sinó es qüestiona a ell mateix. S’han d’obtenir noves referències, altres punts de vista, per poder-te exigir més o menys i contrastar els nous canvis. Ser conscient del que fas i reflexionar sobre això, és el millor camí per a solucionar-ho. També vàrem parlar de les teories que existeixen sobre el tipus de ciència. Aquestes són: Transmissió de nous coneixements,  descobriments de nous coneixement, i construcció de nous coneixements.
Per abordar ciències partint de la visió de construcció de nous coneixements hem de tenir present que haurem de tenir una visió integradora del món i saber: vincular els coneixements amb l’experiència, tenir creativitat i imaginació, fer pensar per tal que els nens assaboreixin el seu coneixement, etc. L’escola hauria de ser un context de saviesa.

Per altra banda, vàrem parlar sobre les competències, sobre les quals se’n va dir que són la capacitat d’actuar eficaçment en situacions diverses, complexes i imprevisibles; es recolza en coneixements, però també en valors, habilitats, experiència, etc. Tot seguit, es va parlar que les persones que treballen ciències busquen evidències en forma d’informació. Aprendre ciència és com aprendre un altre idioma on la comunicació és l’eix de tot aprenentatge. És necessari que tinguem en compte que abans de mencionar la solució, els mestres, necessitem que els nens ens expressin i ens diguin com veuen el món, perquè així podrem veure què hem de millorar nosaltres.

Ja per acabar, comentaré els articles treballats a les sessions. El primer és, “La construcció de coneixement científic dels tres als dotze anys. Què en sabem?” d’aquest en podem dir :

-     Els infants des de molt petits, disposen de cossos de coneixement sobre aspectes significatius del món. Aquets sabers constitueixen teories intuïtives.
-     Teories intuïtives: orienten la manera de mirar un conjunt de fenòmens determinats, proporcionen mecanismes casuals per explicar aquests fenòmens i permeten donar coherència als coneixements que es van adquirint en un domini determinat
-    Aprendre ciències suposa a vegades enriquir i a vegades modificar aquestes regles de pensament que guien les formes de construir raonaments.
-     Per contribuir a desenvolupar el pensament científic dels nois i noies, cal que hi hagi una coordinació pedagògica real de tots els mecanismes que intervenen en els diferents etapes o cicles d’infantil i primària.

Pel que fa a la segona lectura “ Què comporta desenvolupar la competència científica?” en podem dir:

-    La funció de l’escola no ha de ser tant transmetre informació, sinó ensenyar els alumnes a comprendre-la i utilitzar-la amb saviesa.
-     La competència científica es defineix com: La capacitat per utilitzar el coneixement científic per identificar preguntes i obtenir conclusions a partir d’evidències, amb la finalitat de comprendre i ajudar a prendre decisions sobre el món natural i els canvis que l’activitat humana hi produeix.
-     Per tant el coneixement científic significa disposar de coneixements i saber-los utilitzar per actuar.
-    Treballar a l’aula des del punt de vista competencial, comporta que l’alumnat reconegui de què li serveix allò que està aprenent.