(Ciències Naturals)
L’educació s’hauria d’assemblar a una balança on, en un costat, hi hauria d’haver “el fer” i a l’altra “el pensar”, equilibrats de la forma més harmònica possible.
És molt importat el volum d’informació que és dona, ja que aquest ha d’anar lligat a la capacitat d’interiorització que tenen els alumnes. Per altra banda també, hem de tenir en compte que ensenyar-los a pensar és apropar-los el coneixement abstracte i formar coneixement abstracte és molt complex, requereix una excel·lent formació dels professionals.
Per apropar els alumnes en el coneixement abstracte hem de fer que els alumnes aprenguin a fer les preguntes correctes, d’aquesta forma les respostes seran importants.
A través del medi ambient els infants poden adquirir consciència d’ells mateixos i del món que els envolta, permetent-los actuar en funció de cada circumstància. Però per fer-ho hem d’utilitzar una metodologia eficaç que encurioseixi el pensament dels alumnes, creant-los ganes i desig de coneixement. És molt important tenir ambició per aprendre, per saber més i per sentir-te un recipient que s’omple constantment d’informació. Perquè si tenim ambició però no tenim coneixement, es com si naveguéssim amb un vaixell per terra ferma.
L’educació és complexa i la complexitat no és lineal. La funció d’un bon mestre és basa en la responsabilitat ètica. Consisteix en provocar desig d’aprendre als alumnes i transmetre coneixements que els serveixin per a la vida.
El professor ha d’ajudar i donar la possibilitat de transformar l’observació en un coneixement, i orientar i fomentar l’autoaprenentatge dels alumnes.
Tal i com cita l’article de “Aprendre ciències: Connectar l’experiència, el pensament i la parla a través de models”, la ciència genera unes emocions, unes pràctiques, unes regles de raonament, un llenguatge específic i unes actituds i valors. En definitiva, ensenyar ciències comporta ajudar els infants i joves a apropiar-se d’aquesta cultura, a saber utilitzar-la en la seva activitat i a generar desig de fer-la evolucionar.
Un exemple pràctic de com es poden ensenyar ciències el trobem en el programa del canal 33 (Quèquicom). On amb exemples pràctics i imaginatius s’expliquen conceptes i teories que a través dels llibres serien molt avorrides.
Els mestres podrien utilitzar recursos com aquest dins l’aula per ensenyar nous conceptes, donat que els models de la ciència són el resultat d’un gran esforç imaginatiu, dels experiments i l’observació. No podem permetre que els alumnes prenguin ciències a través d’un model de memorització, ja que això farà que no s’esforcin a entendre el seu significat.
En la ciències és fonamental entendre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada