divendres, 30 de desembre del 2011

Interrelació entre el bloc de NATURALS i SOCIALS

(Ciències Socials i Naturals)

Durant tot aquest semestre hem treballat el insecte pal en ciències naturals. D’aquest insecte hem après un gran ventall d’informació, fruit de l’observació i de coneixements teòrics. Per altre banda, des de les ciències socials hem treballat el temps i l’espai entre d’altres conceptes. Així doncs com podríem relacionar en primer lloc aquests dos grans blocs? Per una banda trobem que el insecte pal viu en un medi concret, en aquest medi té unes condicions climàtiques i ambientals determinades, que son les que el permeten viure i desenvolupar-se. Per altra banda, aquest espai és molt complex i depèn de la perspectiva que tu en tinguis. És a dir, no és la mateixa visió que té el insecte pal de la formiga que la que en tenim nosaltres. Per tant, entenem que existeixen molts punts de vista tots ells certs i que van en funció del volum de cada ésser viu. També, trobem que aquest insecte pal viu en un temps determinat què és diferent del temps que viuen altres éssers vius, com per exemple les tortugues que poden viure més de cent anys, o alguns insectes que viuen uns pocs dies. El que si és cert, és que el medi canvia i que tos ens hem d’anar adaptant aquest per assegurar la nostra supervivència i continuïtat com a espècie.

Un cop situats en matèria, podríem comentar quina seria la millor forma per transmetre aquest coneixements els nens a través de la curiositat i la informació? El tipus de ciència més completa i eficaç és la socioconstructivista. A través d’aquesta tècnica podem treballar a partir del coneixement que tenen els nens, que com ja sabem aquest no és zero. Sobretot, també és molt important relacionar el coneixement amb aspectes de la vida quotidiana i introduint el vocabulari adequat, és a dir, si un cargol és hermafrodita dir-ho, no quedar-nos cohibits per por de pensar que els nens no ho entendran. Respecte a la matèria de socials, podem relacionar aquest aspecte de la teoria socioconstructivista amb la intel·ligència naturista, ja que aquesta és la que utilitzem o la que hauríem de utilitzar. Consisteix en adornar-te que has de fer un món sostenible per evitar l’esgotament dels recursos i assegurar el futur del nostre planeta. Tanmateix, només podem fer un món sostenible si aconseguim l’equitat entre països, que significaria fer una distribució de la riquesa raonadament igualable. Des de la vessant educativa, hem de promoure la consciencia social i ecològica, per tal de crear des de ben petits l’hàbit per el respecte de la natura, i així fer que la consciència productivista passi a ser consciència ecològica.
Per portar a terme lo esmentat anteriorment, és molt important tenir creativitat per adaptar les activitats a l‘interès del nens.

Ja per acabar, només dir que seria molt important que sabéssim transmetre la informació i els coneixements amb la mateixa passió amb la que expliquem contes, ja que en aquests aconseguim captar l’atenció de nen. Els contes que ens han explicat de petits els acostumem a recordar el llarg de tota la nostre vida. Així dons, veiem que el saber estar (habilitats socials, personals i autoregulació) són importants i s’han de tenir en compte a l’hora de transmetre els continguts, i el saber fer (comunicació) fa que el missatge entri amb força establin un “feedback” entre emissor i receptor.

dijous, 8 de desembre del 2011

Espai i Temps

(Ciències Socials)

Tal i com es cita en l’article “el tiempo y el espacio en la didáctica de las ciencias sociales”, el passat va ser però ja no hi és, el futur serà però encara no és, i el present existeix ara mateix però se’ns escapa de les mans sense que el puguem detenir. Convé destacar, que el temps és una mesura quantitativa i a la vegada un terme abstracte que no sabem definir. Tal i com hem treballat a classe es diu que el temps és un símbol que varem inventar els humans per tenir un control del pas de la vida, i també per mesurar els canvis que anaven succeint amb les llunes, el sol, etc.
Per els nens petits se’ls fa molt difícil quantificar el temps, ells  no entenen que per obtenir alguna cosa es tinguin d’esperar o que requereixi un cert temps. El concepte de temps se’ls fa totalment abstracte degut a la seva falta de capacitat de mesurar-lo. Per els adults aquest aspecte és molt difícil d’ introduir.

Per ensenyar el concepte temps és necessita fer-ho a través d’exemples pròxims i pràctics que facin la funció d’embut, és a dir, passar d’una informació més allunyada a una altra de més pròxima. La funció d’embut permetrà que es vagin eliminant aquells conceptes més generals, facilitant la concentració d’aquella informació bàsica, tot acotant i retallant els marges cap a  la noció de temps que tu vols explicar. Un exemple clar seria el que ens ha explicat a la sessió magistral del temps i l’espai el Toni. Ell en va explicar el mètode que utilitzaven per explicar el concepte “fa molt i molt de temps” en els més petits.

Cal insistir, que ensenyar el temps des del mètodes convencionals (fitxes on hi ha varis rellotges que marquen diferents hores) pot ser un fracàs. A mi en particular no em va servir i vaig tenir d’arribar-hi des d’altres mètodes. Aquest fet va provocar, que només entengués el rellotge d’agulles i se’m fes difícil la comprensió del digital.

Per altra banda, no hem d’oblidar que el concepte de temps està relacionat amb el concepte d’espai, i els dos estan lligats al canvi. Aquests dos conceptes son variants i modificables en funció de qui els observi i  des d’on els observi. Tanmateix, no deixen de ser abstractes i es fan difícils de comprendre i explicar.

Pel que fa a l’espai, aquest és necessari per situar-nos en un punt. Tenir una bona noció d’espai ajuda a saber qui ets i on ets. Hem de ser flexibles a l’hora de parlar i entendre aquest concepte, ja que l’espai pot canviar i modificar-se molt més que el temps. L’espai està condicionat per l’ús que en fem els humans, els fenòmens naturals, etc.
Com podem ensenyar l’espai? Doncs, des del meu punt de vista convé oferir exemples clars i visibles on s’evidenciïn els diferents espais. Aquí pren molta importància el joc, ja que gràcies a aquest recurs podem ensenyar el concepte d’espai d’una forma més pràctica.

Per últim, vull remarcar que l’objectiu de tot docent és vetllar perquè el temps viscut dels alumnes a l’aula ( en el procés d’ensenyament- aprenentatge) sigui “kairos”: aquell moment del temps indeterminat en què passa alguna cosa d'especial, un moment adequat i oportú. “Kairos” és un espai de temps ens que sorgeix plenitud i ens fa defugir del què entenem per quotidià o temps buit.
Si aconseguíssim donar els coneixements en un ambient “kairos”, la informació és rebria i s’assimilaria d’una forma més receptiva i profunda , vivint-la com una cosa nova i inesperada.  



Com veiem la relació de fer i pensar en el medi d’educació infantil?

(Ciències Naturals)

L’educació s’hauria d’assemblar a una balança on, en un costat, hi hauria d’haver “el fer” i a l’altra “el pensar”,  equilibrats de la forma més harmònica possible. 
És molt importat el volum d’informació que és dona, ja que aquest ha d’anar lligat a la capacitat d’interiorització que tenen els alumnes. Per altra banda també, hem de tenir en compte que ensenyar-los a pensar és apropar-los el coneixement abstracte i formar coneixement abstracte és molt complex, requereix una excel·lent formació dels professionals.
Per apropar els alumnes en el coneixement abstracte hem de fer que els alumnes aprenguin a fer les preguntes correctes, d’aquesta forma les respostes seran  importants.

A través del medi ambient els infants poden adquirir consciència d’ells mateixos i del món que els envolta, permetent-los actuar en funció de cada circumstància. Però per fer-ho hem d’utilitzar una metodologia eficaç que encurioseixi el pensament dels alumnes, creant-los ganes i desig de coneixement. És molt important tenir ambició per aprendre, per saber més i per sentir-te un recipient que s’omple constantment d’informació. Perquè si tenim ambició però no tenim  coneixement, es com si naveguéssim amb un vaixell  per  terra ferma.

L’educació és complexa i la complexitat no és lineal. La funció d’un bon mestre és basa en la responsabilitat ètica. Consisteix en provocar desig d’aprendre als alumnes i transmetre coneixements que els serveixin per a la vida.
El professor ha d’ajudar  i donar la possibilitat de transformar l’observació en un coneixement, i orientar i fomentar l’autoaprenentatge dels alumnes.

Tal i com cita l’article de “Aprendre ciències: Connectar l’experiència, el pensament i la parla a través de models”, la ciència genera unes emocions, unes pràctiques, unes regles de raonament, un llenguatge específic i unes actituds i valors. En definitiva, ensenyar ciències comporta ajudar els infants i joves a apropiar-se d’aquesta cultura, a saber utilitzar-la en la seva activitat i a generar desig de fer-la evolucionar.

Un exemple pràctic de com es poden ensenyar ciències el trobem en el programa del canal 33 (Quèquicom). On amb exemples pràctics i imaginatius s’expliquen conceptes i teories que a través dels llibres serien molt avorrides.
Els mestres podrien utilitzar recursos com aquest dins l’aula per ensenyar nous conceptes, donat que els models de la ciència són el resultat d’un gran esforç imaginatiu, dels experiments i l’observació.  No podem permetre que els alumnes prenguin ciències a través d’un model de memorització, ja que això farà que no s’esforcin a entendre el seu significat.

En la ciències és fonamental entendre.

diumenge, 27 de novembre del 2011

Gimcana

(Ciències naturals)

El dia 25 de novembre varem fer la gimcana per l’autònoma, una activitat adreçada a observar i descobrir totes les possibilitats que tenim al nostre voltant, relacionar el coneixement amb les experiències individuals i col·lectives, fer hipòtesis i prediccions, etc. En resum, un seguit d’activitats enfocades als adults però que amb petits canvis es podrien portar a terme amb infants.

La gimcana ens ha permès treballar dues cares de la cançó “Moving”, la primera està enfocada al moviment del coneixement, la recerca d’aquella informació necessària per a la elaboració de les activitats i la segona, està enfocada al moviment físic, desplaçar-se d’un lloc a un altre per fer les activitats de la gimcana. Per altra banda, ens ha permès fixar-nos en aspectes amagats que no ens criden suficientment l’atenció com per tenir-los en compte. A través de la gimcana hem aconseguit ser conscients, encara que només sigues per un matí, que per adquirir nou saber hem de preguntar-nos i reflexionar en aquells aspectes que, tot i no donar-los-hi importància i són per unes lleis físiques o químiques determinades. Tot té una explicació raonada, res és casual. Hem d’eliminar la mandra a pensar, res existeix perquè si. Només arribarem i transmetrem el coneixement a través de la curiositat i l’observació i això ens obliga a pensar.

Pel que fa al currículum que hem de tenir en compte com a docents, aquestes activitats ens permetrien treballar la temàtica a través de la practica, el contacte físic i directe. Afavorint a que aflorin nous descobriments a través a de la curiositat.  Així doncs, hem de proporcionar les eines i el context necessaris perquè s’assoleixin nous aprenentatges. Tal i com diu, Galileo Galilei “No es pot ensenyar res a un home, només se’l pot ajudar a descobrir-ho en el seu interior”.


divendres, 18 de novembre del 2011

Els contes i les competències lingüístiques

Ciències socials

Els recursos lingüístics són unes eines que el narrador, l’explicador de contes, ha de saber utilitzar en funció del tipus de públic a qui s’adreça: nens, adults, ambient rural (com per exemple el treball de Can Coll ), urbà, gent formada, gent amb un nivell baix de formació,...  Al fer servir l’expressió oral ha de tenir present també, alguns trets de teatralitat per mantenir la concentració del públic, com són els punts clau treballats a l’aula (vocalització clara i entenedora, silencis i interrogacions, expressivitat gestual, creació de clímax, etc). Tenir en compte tots aquests aspectes i saber-los utilitzar ajudarà als oïdors a posar atenció i captar tot el que estàs dient. Al capdavall aquest és l’objectiu del comunicador.
Aquest tema em porta a la memòria un programa de televisió anomenat “Una mà de contes” on donaven vida a una història amb només unes mans que creaven i movien els personatges del conte, música per crear ambient i una veu omniscient. Aquest programa aconseguia que el telespectador es quedes davant de la televisor bocabadat escoltant la història, gràcies a les arts plàstiques i musicals però sobretot gràcies a les competències lingüístiques de l’explicador del conte.

dimarts, 15 de novembre del 2011

Reflexió sobre el dia post- festa major de l’autònoma 2011

Ciències Socials

El món serà allò que vulguem que sigui. Per tant, hem de vetllar per que sigui un paradís i creguem que és possible la utopia. No obstant, no sembla que els nostres actes actuïn d’acord amb la nostra manera de veure el món i de voler-lo transformar (parlo amb plural donant a entendre que qualsevol persona amb seny i serenitat voldria aquest mateix present per el nostre planeta).
L’estat en que varem trobar el campus el dia onze de novembre és lamentable, pròpia de persones egoistes i poc respectuoses amb ells mateixos, els altres i amb les generacions que encara han de venir. No podem actuar d’aquesta forma tant mediocre i infantil. Aquell dia tots érem adults, adults formats (si més no fins els setze anys, l’edat on s’acaba l’educació obligatòria) per tant, tots teníem el coneixement necessari per actuar amb civisme. Ser jove no significa que puguis fer el que vulguis i quedar exempta de culpa. Els joves també tenim càrrecs i feina per fer, fins i tot poder més que els adults, si tenim en compte que som la força del país(o hauríem de ser-ho). Els joves som o hauríem de ser: futur. Per tant, hem de tenir la capacitat de veure la urgència de canvi que necessita el planeta, implicar-nos-hi, i actuar. No som espectadors, som els protagonistes del nostre present. I ara mateix el nostre present ens necessita més que mai.

“Hem de tapar els forats de la ignorància amb creativitat i coneixement”

Connexió de la conferència de la Rosa Mª Tarin amb l’assignatura de naturals i l'insecte pal

Ciències Naturals

En la conferència, Rosa Mª Tarin ens ha explicat la importància de promocionar i treballar la intel·ligència ecològica (naturalista), aquesta consisteix en adonar-te que has de fer un món sostenible per evitar l’esgotament dels recursos i assegurar el futur del nostre planeta per les generacions futures. En els darrers anys ens hem sobrepassat el llindar de càrrega del planeta, per aquesta raó, és sensat actuar i pensar ecològicament per canviar mica en mica el món, i què millor que inculcar-ho als altres, començant per els més petits (i òbviament amb les seves famílies).

Les conductes que aprenem de petits tenen un percentatge més elevat de ser continuades durant la vida adulta, que no pas si aquestes són apreses ja d’adults. Si en edats primerenques ensenyem els nens a estimar i cuidar la natura, treballant les diferents formes de reciclatge, aconseguirem el canvi ecològic que necessitem.
Així doncs, per facilitar la tasca de reciclatge cal separar adequadament la brossa i usar els contenidors adequats. Els productes menys corrents s'han de portar a les deixalleries. Una bona solució seria treballar des de casa i des de l’escola les quatre R: reciclar, és transformar un material per a ser utilitzat de nou, no necessàriament en la seva forma original, reutilitzar significa tornar a utilitzar, refusar vol dir no comprar allò que no ens fa falta i reduir significa disminuir els consum del que no necessitem i/o produïm.
Com ho podem aconseguir tot això? Doncs construint un món més equitatiu  (més que just), fen una distribució de la riquesa raonadament igualable. Per tant, és molt important plantejar-nos la sostenibilitat com un repte educatiu, per tal d’aconseguir consciència social i ecològica, i com ja he dit abans, la consciencia ecològica s’ha d’iniciar des de ben petits, amb petites accions com: reciclar, portar l’esmorzar amb “tapers”, etc. És important conèixer les idees prèvies dels alumnes i introduir-ne de noves i comparar-les per ajudar-los a evolucionar.

Des de l’escola hem de connectar els nens/es amb el món, els fenòmens i la cultura. Per a fer-ho és molt important tenir unes competències que ajudin a l’alumne a prendre decisions sobre el món natural i els canvis que en aquest es produeixen.

Com podem relacionar aquests aspectes comentats per la senyora Tarin, els conceptes donats a classe i el insecte pal? Doncs és molt fàcil. A través de la cura d’un animal, encara que aquest sigui un insecte, aprens uns valors ètics i morals, a més de responsabilitat. Augmentes el coneixement sobre el seu metabolisme i les seves característiques, i també del seu hàbitat, del seu entorn (que menja, on viu, si li agrada la humitat o els hàbitats més secs, si la seva espècia es pot trobar a gran part del planeta, o si només es troba en unes zones determinades, etc). Estudiant el seu hàbitat adquireixes consciència de d’importància de la terra, el sòl, i tot el que aquest ens proporciona: vida. Estudiant un insecte pal, estudiem el cicle de la vida on tots els elements estan interrelacionats: aigua, aire, terra, animals i plantes (matèria).

Cuidant un insecte pal t’adones que també pots treballes les quatre R, perquè?
 
       -     Refusem excessos à Només li proporcionarem la quantitat necessària de menjar i aigua.
-     Reutilitzarem un pot de vidre per fer-ne d’aquest la seva casa à reproduïm el seu habitat en un pot de vidre on s’hi introduirem tots els elements del seu entorn (branques, terra i aigua).
-    Reduirem tot tipus d’elements estranys del seu entorn que siguin innecessaris à elements decoratius, artificials: plàstics en formes de tronc, casetes, etc.
-    Reciclar el terrari quan l’activitat acabi à tornant el vidre al contenidor de reciclatge que li pertoca i la terra i les fulles a la natura.