Avui faré una petita síntesi de tots els aspectes tractats a les classes magistrals fins el dia d’avui. En primer lloc a ciències socials vàrem poder observar l’existència de tres intel·ligències: la interpersonal, que és la més social, la intrapersonal, que recull la consciència del jo, i per últim la naturista, que és la que utilitzem per viure en el món on ens ha tocat viure. Consisteix en adonar-te que has de fer un món sostenible per evitar l’esgotament dels recursos i assegurar el futur del nostre planeta per les generacions futures. A continuació vàrem parlar de la importància de la sostenibilitat per la supervivència del planeta i ens vam fer la següent pregunta: Com es pot aconseguir un món ecològic? La resposta és fent una distribució equitativa de les riqueses.
Seguidament vàrem parlar de temes com la societat complexa. Aquesta és la societat xarxa en què vivim, vulnerable i desequilibrada, on tot està interconnectat.
A continuació, es va parlar d’un seguit de passos que hem i hauríem de seguir tots els individus per arribar a un món més ecològic. Aquests es resumirien en: adonar-nos de la urgència del canvi, implicar-nos amb el canvi, i actuar.
Per concloure aquest apartat, ho faré parlant del nostre repte educatiu. Un dels reptes educatius més importants és donar a conèixer i sensibilitzar la forma d’entendre el món, és a dir, l’hem de plantejar com un sistema interrelacionat per despertar la nostra consciència social, perquè la consciència productivista passi a ser consciència ecològica.
Per altra banda, seguint en la línia social del bloc, també vàrem parlar dels contes i de la seva importància. En aquest cas en desatacaré els aspectes més significatius i rellevants.
Els contes són una eina d’integració i formació social d’aprenentatge: transmeten uns valors i unes dinàmiques pròpies de cada societat del nostre medi social i natural. Els contes són una estratègia didàctica i de presentació i mostren empatia cap allò que estàs promovent. Aquest recurs metodològic és un element educador de gran interès social i cultural.
Per últim parlaré de les lectures tractades al seminari. De la primera,“Quins són els fonaments de l’educació en valors ètics?”, en destacaré:
- L’acció educativa comporta, una acció d’alteritat (és la concepció de les altres persones com a diferents de la pròpia identitat), social i ètica.
- Un gran principi ètic és la responsabilitat. La responsabilitat significa resposta a un altre que em qüestiona. Es tracta d’una resposta atenta, sense esperar res a canvi.
- Per arribar a l’autonomia és necessari posar èmfasi en l’heteronomia. L’acte heterònom basa les intencions personals en la diferència i pretén respondre a l’altre sense esperar res a canvi.
- No hi ha ètica sense l’altre. La responsabilitat és el principi al voltant del qual s’ha de construir tota proposta d’educació en valors. Els valors ètics no me’ls dono jo mateix, sinó que vénen de l’altre.
- Justícia ètica: és el reconeixement cap aquells que son vulnerables. Es tracta de donar la veu a qui no en té, d’incloure en la comunitat de diàleg els qui no tenen competència comunicativa i d’incloure, també, els qui ens han precedit i els qui vindran després de nosaltres.
- L’educació en valors, però, a més de contemplar la memòria col·lectiva ha de projectar- se cap el futur i ha d’apuntar cap a la utopia (descontextualitzar el passat per poder anticipar el futur).
De la segona lectura “Les finalitats de les ciencies socials. L’educació per a la democràcia”, n’esmentaré, també, els aspectes més significatius:
- L’objectiu de les ciències socials és formar els alumnes com a ciutadans d’un sistema democràtic i alternatiu.
- Els valors que fonamenten la democràcia són la llibertat, la igualtat i la participació. La finalitat de la democràcia és, com afirma Camps, la felicitat compartida.
- Educar per a la participació. Entenem participació com una possibilitat d’arribar al consens de la decisió, a la cooperació en l’acció i en definitiva, afavorir el pas de la decisió política a la societat.
- Respectar a la dignitat i als altres. Valorar la racionalitat en aceptar que cada persona té capacitats per indagar la veritat a la seva manera i té unes competències per a comunicar les seves idees i els pensaments als altres.
- Entenem la llibertat com auto -coneixement i capacitat d’anàlisi crític
A continuació parlaré de les ciències naturals. Les ciències naturals s’aprenen al llarg de la vida, no s’aprenen un dia per l’altre; sinó a través d’un procés complex basat en experiències, vivències, descobriments, coneixements i aprenentatges diversos. A més, les ciències es poden anar modificant, canviant, ja que és un procés obert, guiat per la innovació. La forma de treballar a l’aula reflecteix la concepció que té el mestre sobre com s’aprenen les ciències. Ningú pot millorar sinó es qüestiona a ell mateix. S’han d’obtenir noves referències, altres punts de vista, per poder-te exigir més o menys i contrastar els nous canvis. Ser conscient del que fas i reflexionar sobre això, és el millor camí per a solucionar-ho. També vàrem parlar de les teories que existeixen sobre el tipus de ciència. Aquestes són: Transmissió de nous coneixements, descobriments de nous coneixement, i construcció de nous coneixements.
Per abordar ciències partint de la visió de construcció de nous coneixements hem de tenir present que haurem de tenir una visió integradora del món i saber: vincular els coneixements amb l’experiència, tenir creativitat i imaginació, fer pensar per tal que els nens assaboreixin el seu coneixement, etc. L’escola hauria de ser un context de saviesa.
Per altra banda, vàrem parlar sobre les competències, sobre les quals se’n va dir que són la capacitat d’actuar eficaçment en situacions diverses, complexes i imprevisibles; es recolza en coneixements, però també en valors, habilitats, experiència, etc. Tot seguit, es va parlar que les persones que treballen ciències busquen evidències en forma d’informació. Aprendre ciència és com aprendre un altre idioma on la comunicació és l’eix de tot aprenentatge. És necessari que tinguem en compte que abans de mencionar la solució, els mestres, necessitem que els nens ens expressin i ens diguin com veuen el món, perquè així podrem veure què hem de millorar nosaltres.
Ja per acabar, comentaré els articles treballats a les sessions. El primer és, “La construcció de coneixement científic dels tres als dotze anys. Què en sabem?” d’aquest en podem dir :
- Els infants des de molt petits, disposen de cossos de coneixement sobre aspectes significatius del món. Aquets sabers constitueixen teories intuïtives.
- Teories intuïtives: orienten la manera de mirar un conjunt de fenòmens determinats, proporcionen mecanismes casuals per explicar aquests fenòmens i permeten donar coherència als coneixements que es van adquirint en un domini determinat
- Aprendre ciències suposa a vegades enriquir i a vegades modificar aquestes regles de pensament que guien les formes de construir raonaments.
- Per contribuir a desenvolupar el pensament científic dels nois i noies, cal que hi hagi una coordinació pedagògica real de tots els mecanismes que intervenen en els diferents etapes o cicles d’infantil i primària.
Pel que fa a la segona lectura “ Què comporta desenvolupar la competència científica?” en podem dir:
- La funció de l’escola no ha de ser tant transmetre informació, sinó ensenyar els alumnes a comprendre-la i utilitzar-la amb saviesa.
- La competència científica es defineix com: La capacitat per utilitzar el coneixement científic per identificar preguntes i obtenir conclusions a partir d’evidències, amb la finalitat de comprendre i ajudar a prendre decisions sobre el món natural i els canvis que l’activitat humana hi produeix.
- Per tant el coneixement científic significa disposar de coneixements i saber-los utilitzar per actuar.
- Treballar a l’aula des del punt de vista competencial, comporta que l’alumnat reconegui de què li serveix allò que està aprenent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada